La Importància de tenir un intestí saludable

En altres articles hem parlat de la importància d’adaptar-nos al nostre medi per gaudir de bona salut. Quan un ésser viu no es capaç d’adaptar-se al seu entorn, probablement emmalalteix.

Els humans ens adaptem al nostre entorn a través de la ment, les emocions i el nostre cos físic. Sabem que gaudir d’una ment saludable, gestionar correctament les nostres emocions, realitzar una activitat física adequada i alimentar-nos conscientment ens apropa a un estat òptim de salut.

El Dr. Jorge Pérez-Calvo en el seu llibre <<Nutrición  Energética y Salud>> (1) planteja la següent pregunta; Què fem per adaptar-nos al nostre entorn? I explica que simplement ens el mengem -per convertir-nos en el mateix entorn-.

Per adaptar el medi extern al nostre cos -quan parlem d’alimentació- necessitem esmicolar els aliments en petites molècules biològiques elementals que puguem assimilar. El nostre cos té la capacitat alquímica de transformar els aliments en matèria corporal i energia. L’encarregat principal d’aquest funció és el sistema digestiu.

El sistema digestiu transforma les proteïnes en aminoàcids; els hidrats de carboni en glucosa, fructosa i galactosa; i els greixos i olis en àcids grassos i glicerol. També té la capacitat d’assimilar directament aigua, vitamines i minerals. Tots aquests elements constitueixen l’estructura orgànica dels éssers vius.

Els factors que permeten aquest procés alquímic és el que alguns autors anomenen el <<foc digestiu>>, i es manifesta de diferents maneres; en forma d’enzims,  secrecions, amb l’activitat peristàltica dels diferents òrgans implicats i el procés d’absorció intestinal.

spring-lake-2806268__480

La medicina tradicional xinesa de la zona intestinal en diu “la caldera” i considera que és la part central del cos on es troba el “foc intern” . En aquesta caldera (els intestins concretament) és on es rebutja el què no necessitem i s’absorbeixi el què considerem nutritiu.

L’absorció intestinal és un procés d’assimilació fonamental en tots els sentits. Segons la nostra capacitat d’absorbir nutrients i fluids, podrem nodrir correctament la sang, amb la finalitat de dura a terme les funcions cel·lulars vitals, i en definitiva, adquirir l’energia necessària per el bon funcionament de l’organisme.

Per què l’aliment pugui ser ben absorbit per els nostres intestins caldrà que la digestió prèvia hagi sigut també correcte. Podríem dir que la primera fase de la digestió és mental, ja que simplement la visió de l’aliment i la seva olor estimula la secreció dels sucs digestius. D’aquí la importància de menjar de forma conscient i en un ambient relaxat.

També sabem que la pre-digestió que es fa a la boca és de vital importància, ja que a part dels enzims que segrega la saliva – ptialina i amilasa- per a la digestió inicial dels hidrata de carboni i una bona lisi bioquímica, la masticació també permet carregar d’energia els aliments.

Les dents, per la seva naturalesa, tenen la capacitat d’acumular energia, i al mastegar energitzem els aliments. Aquesta dosi extra de chi es quasi tant important com el propi efecte mecànic de la masticació.

De fet, segons el Dr. Louis Kervran (2) mastegar correctament és molt important per a la transformació alquímica dels aliments, ja que afavoreix la transmutació biològica fonamental per a nodrir el nostre cos.

L’aliment passa de la boca a l’estómac a través de l’esòfag, un medi àcid on es digereixen principalment les proteïnes. L’aliment (quim) després passa l’intestí prim i rep les secrecions pancreàtiques, per alcalinitzar el quim i digerir els greixos i la resta de proteïnes i hidrats de carboni. Aquí també actua la bilis, segregada pel fetge i emmagatzemada a la vesicular biliar, amb la finalitat d’ajudar a dissoldre els greixos. Després el quim passa a la part distal de l’intestí prim on es realitza la funció principal d’absorció i passarà a nomenar-se quil.

Des de la paret intestinal els greixos aniran a través del sistema limfàtic cap a la vena subclàvia, mentre que la major part dels nutrients aniran cap al fetge a través de la vena porta, on aquesta sang serà depurada i reconduïda al sistema circulatori perquè arribi a totes les cèl·lules de l’organisme.

En l’absorció dels nutrient la flora intestinal té un paper fonamental. Per una banda tenen la funció de contribuir en la digestió i per altre banda sintetitzen vitamines com la vitamina k. La flora intestinal està composta de bactèries sapròfites pròpies i de bactèries que provenen dels aliments, majoritàriament d’origen vegetal.

Una vegada la major part dels nutrients han sigut absorbits en l’intestí prim, les restes passen a l’intestí gruixut on també s’absorbiran encara alguns minerals i líquids. Les restes seran conduïdes a través del colon i el recte fins a ser evacuades.

Queda demostrat que tant important és que funcioni correctament el sistema de digestió i d’absorció d’aliments, com que eliminen el què sobra. I tal com es defensa des de la medicina naturista, la força digestiva és bàsica per a mantenir un estat òptim de la salut.

Si tenim la intenció de tonificar el nostre sistema digestiu (és a dir: la secreció estomacal, la digestió intestinal i l’absorció i assimilació) estem de sort! És la millor època per fer-ho! S’aconsella consumir cereals com el mill, la quinoa, l’arròs, el blat sarraí; i les verdures com la pastanaga, la carbassa i la ceba; petites quantitats de sal, peix blanc; gingebre, bardana, xirivia; sopes i caldos calents.

 

Sandra Torrades

Naturopata. Llicenciada en Biologia

 

 

 

Bibliografia

  1. Jorge Pérez-Calvo. Nutrición energètica y Salud. Bases para una alimentación con sentido. Penguin Random Hause Grupo Editorial SAU. Barcelona 2003
  2. Transmutaciones biologicas. Mauricio Waroquiers. Punta Ballena. Uruguai

Les Flors de Bach no són Ciència

ELS TERAPEUTES FLORALS NO FEM CIÈNCIA, promovem la consciència que és, com sabem, una instància científicament indemostrable.
És més, la nostra actitud sanadora no s’ensenya a les universitats, perquè allà el que es fa és ciència i teoria, per cert, moltes interessantíssimes. La presència necessària per contagiar el despertar s’aprèn en el recorregut personal introspectiu. Nosaltres fem una feina artesanal.

FB_IMG_1484143518464
Pel que fa a l’art de la Teràpia Floral Integrativa s’aprèn en el context d’una experiència transformadora, vivencial i compromesa amb l’evolució de la consciència i el despertar personal. La nostra formació teòrica millora notablement la pràctica professional, però no la fa científica.
Els Terapeutes florals no fem ciència, el doctor Bach  ens va deixar escrit «Lliure de ciència i lliure de teoria» i  més tard va renunciar a la medicina i a la ciència.
Continuo donant voltes a l’acarnissament d’alguns col.lectius que ens consideren una «pseudociència», però qui diu que som una ciència? Llavors, tampoc som una pseudociència!
Adaptació d’una reflexió de Susana Veilati

Sandra Torrades Oliva
Naturòpata. Llicenciada en Biologia

El Toc terapèutic en la Reflexologia Podal

Vivim en una societat on tenim l’esperança que els avenços tecnològics i científics ens donaran una major comprensió de nosaltres mateixos com a éssers humans, amb la finalitat de descobrir els secrets del benestar i guanyar la lluita contra les malalties.

Aquesta confiança creixent en la informació externa, ha fet que de forma gradual hàgim anat perdent el contacte intern amb la nostra pròpia essència, i amb aquella comprensió innata de la que tots en podem gaudir.

Les teràpies naturals permeten experimentar i recuperar aquesta consciència innata i ens ensenyen a utilitzar-la de nou per aconseguir el benestar físic, mental i espiritual. Es com una petita llavor que està adormida en el nostre interior, perquè desperti, només necessitem posar-hi atenció i simplement recordar.

En la majoria de tradicions com la medicina xinesa, l’ ayurvèdica, o la medicina practicada per els nostres ancestres abans del gran desplegament tecnològic i científic, consideren que la salut depèn de mantenir en equilibri i harmonia el cos físic, mental i espiritual, el què en diem un enfoc holístic.

Flayer 2 Reflexo

Les teràpies naturals tenen aquest enfoc holístic i a més tenen la  capacitat de despertar la pròpia consciència d’energia vital que a l’hora impregna tot l’univers. Aquesta energia vital els antics grecs l’anomenaven pneuma; els hindús prana; els xinesos Chi;  i els Japonesos Ki. Malauradament, el concepte d’energia vital és ignorat en la medicina moderna que es centra, pràcticament  de forma exclusiva, als aspectes biològics de la vida. Des de aquest punt de vista, la vida comença i acaba en la part física.

Ni la Biologia, ni la Química, ni la Medicina, per ara, donen resposta a preguntes fonamentals com ¿Què és la vida? ¿Què impulsa aquestes reaccions químiques i metabòliques? ¿Què és el que fa que els nostres òrgans  i sistemes es mantinguin en vida? ¿Quina és la força que dona vida al cos?

La resposta la podem trobar en les Teràpies Naturals, i la Reflexologia Podal n’és un exemple, una tècnica aparentment física capaç de despertar l’energia vital de forma pràcticament tangible tant per el terapeuta com per a la persona que la rep.

La Reflexologia podal permet observar que la salut depèn de la distribució lliure i  equilibrada d’aquesta energia vital que es mou a través del cos. Quan l’estrès o l’esforç de la vida diària interrompen el moviment lliure de l’energia vital, el nostre cos es veu afectats.

La Reflexologia podal, així com d’altres tècniques, permet mobilitzar i equilibrar aquesta energia, però és la respiració l’expressió bàsica de l’energia vital.  La respiració ens permet descarregar les tensions acumulades i energia estancada mitjançant l’exhalació, i amb cada inhalació rebem abundant energia fresca i purificada.

Des de un punt de vista físic la reflexologia consisteix en la manipulació ferma, i a l’hora delicada, dels peus per estimular determinats punts reflexes, amb la finalitat d’ estimular o equilibrar el cos. Aquest punts reflexes son la correspondència exacte de músculs, òrgans i glàndules.

Des de un punt de vista energètic,  la reflexologia té la capacitat d’estimular i regular l’energia vital evocant les facultat latents del cos per aconseguir un estat saludable i harmònic, ideal per mantenir l’equilibri físic, mental i emocional.

Una sessió de reflexologia podal et pot aportar:

  • Benestar immediat i recuperació de l’harmonia del cos i la ment.
  • El toc terapèutic ajuda a prendre consciència de la salut, tant en l’aspecte físic com emocional.
  • Activa el poder auto-curatiu del cos, equilibrant el nostre sistema energètic.

En les persones sanes el toc terapèutic en la Reflexologia podal aporta:

  • Una forma agradable de relaxació i benestar
  • Alleugereix les pors, l’ansietat i la frustració
  • Revitalitza la ment i el cos
  • Augmenta la vitalitat i la confiança
  • Millora la qualitat del son
  • Restableix l’equilibri
  • Un sentit de totalitat

En les persones que necessiten recuperar l’equilibri el toc terapèutic en la Reflexologia podal aporta:

  • Contrarestar la fatiga
  • Relaxar el sistema nerviós, les preocupacions i les pors
  • Alleugerir les molèsties, dolors i malestar
  • Alleugerir el sofriment
  • Redueix la tensió relaxant la musculatura
  • Millora la circulació
  • Afavoreix l’eliminació de toxines
  • Regula les àrees hipoactives o hiperactives

En la reflexologia podal es pot percebre una onada d’energia vibrant que rejoveneix les cèl·lules, dissipa les emocions que ens bloquegen i tot això permet restablir la pau interior creant l’espai necessari per recuperar-se o mantenir-se en un estat saludable.

Sandra Torrades. Naturòpata. Llicenciada en Biologia    www.espaideterapiafloral.com

BIBLIOGRAFIA

  • Reflexologia Podal. Chris Stormer. Edit. Paidotribo. Badalona 2015
  • El Toque Sanador. Cómo Energizar Cuerpo, Mente y Espíritu. Burmeister y T Monte. Edt. Edaf. SLU. Madrid. Abril 2017.