Dieta Alcalina

PODEM MODIFICAR EL PH DEL NOSTRE ORGANISME AMB UNA DIETA ALCALINA?

Els defensors de la dieta alcalina o productes alcalinitzants expliquen que els aliments que ingerim, com les proteïnes animals, els sucres refinats i els productes processats, son la causa de l’acidificació de l’organisme, raó per la qual es poden desencadenar diferents patologies, i postulen que la  ingesta de productes alcalinitzants, com determinades fruites i verdures, poden modificar el ph del terreny cap a més alcalí i més saludable.

És veritat que podem modificar el ph del nostre organisme amb la ingesta de aliments i/o productes alcalins? És saludable la dieta alcalina? Alcalí és sinònim de salut i àcid equival a perjudicial?

La popularitat de la dieta alcalina i la falta o excés d’informació (en molts casos podríem parlar de desinformació) sobre aquesta dieta, ha propiciat l’aparició d’alguns “falsos mites” que revisarem breument en aquest article i que desvirtuen y deformen el propòsit principal de la dieta alcalina.

El ph es valora en un rang de 0 a 14 en funció del nombre de ions positius (H+ / protons); el valor neutre es 7; per sobre de 7 parlarem de ph bàsics; i per sota de 7 ph àcids.

Vegetable, Beets, Food, Healthy, Fresh

Som éssers complexes fisiològicament i és important saber que cada òrgan està immers en dissolucions aquoses amb ph diferents segons la seva funcionalitat. Així per exemple, la saliva és manté entre 6,5-7,2;  la pell a 5,5; la bilis 7,5-8,8; l’estómac 1,2-3,2; el duodè entre 5-7; el colon 6-8; l’orina entre 4,5-7,8; i la sang entre 7,35-7,45. Per tant, no tenim un ph uniforme en tot el nostre organisme.

Un dels principals falsos mites és que amb la dieta alcalina podrem variar el ph de la sang. Sabem que  la sang sempre es manté en un ph lleugerament bàsic i té diferents mecanismes fisiològics per mantenir l’homeostasi (equilibri), un variació del ph sanguini pot derivar en greus patologies o fins i tot la mort. Aquest error de base, genera moltes crítiques que desvirtuen els beneficis de la dieta alcalina.

En realitat, l’objectiu d’aquesta dieta es facilitar a l’organisme aliments saludables lliures de toxines per ajudar-lo a preservar l’equilibri, en cap cas pretén modificar el ph de la sang.

Quan es parla d’alcalinitzar l’organisme es parla del líquid intersticial que és el medi en el que es troben les cèl·lules i a través del qual obtenen els nutrients, electròlits i oxigen necessari – i a on van a parar també les restes del metabolisme cel·lular-. Aquest líquid intersticial (també anomenat terreny) que trobem en el medi extracel·lular, sí que es pot alcalinitzar o acidificar en base al què mengem, a més d’altres factors relacionats amb el nostre estil de vida.

Si ens alimentem de menjar “basura” les nostres cèl·lules, no només estaran poc alimentades, sinó que generaran molts “residus tòxics” que portaran a acidificar el medi extracel·lular. Un ph àcid en el medi extracel·lular es pot associar a processos inflamatoris, autoimmunes, degeneratius o tumorals (1).

Kale, Swiss Chard, Arugula, Vegetable

En canvi, si fem una dieta rica en aliments alcalinitzants – i lliures de tòxics- com les fuites i les verdures, el nostre cos no tindrà que invertir tant esforç en autoregular-se.

Un altre error es pensar que el ph de l’orina ens indica el ph de la sang. Ja em vist que el ph de la sang es manté dintre un rang molt petit neutre-bàsic  (al voltant de 7,35), mentre que el de l’orina es mou en un rang més ampli entre àcid i bàsic (4,5-7,8).

L’orina és el resultat de l’acció dels ronyons, que son els encarregats d’eliminar els residus procedents del metabolisme cel·lular, estretament relacionats amb la dieta. Sabem que el ph de l’orina varia en funció dels nostre hàbits alimentaris i estil de vida. Un excés de proteïnes, productes processats (que porten molts additius i conservants), farines refinades, sucres, refrescs, cafè, etc. donen com a resultat un ph més àcid en l’orina.

En termes generals podrem dir que ni àcid és sinònim de perjudicial ni bàsic de salut. En el nostre organisme trobem diferents ph depenent de la funció de cada òrgan o teixit. A més, depenent del què hem menjat, o si em viscut una situació d’estres, el ph de l’orina pot ser diferent si prenem mostres durant el dia.

Hi ha estudis que apunten que tenir un terreny majoritàriament àcid -relacionat amb tenir una orina més àcida- depenent de la fortalesa del propi organisme i la capacitat d’autoregular-se, propicia l’aparició de processos inflamatoris i determinades patologies (1).

Tot i així, hi ha més preguntes que respostes, per exemple, tot i que sabem que les cèl·lules cancerígenes es desenvolupen en un terreny àcid, no sabem encara si és el terreny àcid que dona lloc a cèl·lules cancerígens o bé que les cèl·lules cancerígenes son la causa del terreny àcid (2,3).

En resum, el què ens proposen els defensors de la dieta alcalina és augmentar el consum de verdures i fruites, millor crues o utilitzant mètodes de cocció que permetin preservar totes les vitamines i minerals; eliminar productes industrials  processats, que sovint porten un excés de tòxics en forma de colorants i conservants; menjar pastes i arrossos integrals; i disminuir (o eliminar) la ingesta de proteïna animal.

A partir d’aquestes pautes bàsiques que tot dietista estarà d’acord en que son altament aconsellables per la nostra salut, s’ha desenvolupat tot un mercat de productes alcalinitzants i dietes alcalines, algunes de les quals, més enllà de potenciar-ne el seu ús, la desvirtuen fent taules d’aliments confuses i donant missatges, també confusos, que només tenen una finalitat marquetiniana.

Reduir al manteniment del nostre equilibri àcid-bàsic a una dieta és una visió molt pobre del esser humà. Hem d’ampliar la mirada i entendre que som éssers bio-psico-socials.

Millorar els nostre hàbits de salut; com evitar el tabac (un agent molt acidificant); oxigenar els pulmons (exercicis respiratoris i contacte amb la naturalesa), un mecanisme molt important a l’hora d’eliminar àcids a través del co2;  l’exercici físic moderat, perquè no generi grans quantitats d’àcid làctic; cuidar els ronyons, ja que regulen el bicarbonat que hi ha en el nostre organisme i s’encarreguen d’eliminar determinats àcids; i beure aigua de bona qualitat, que ens aporti els minerals com el calci, el magnesi i el sodi i el potassi;  son també molt importants a l’hora de mantenir un terreny saludable.

I no oblidem gestionar correctament les nostres emocions. Les emocions com la por, l’ansietat i l’angoixa, també poden estressar el nostre metabolisme cel·lular i en conseqüència acidificant el nostre organisme.

Sempre que es presenta un canvi de paradigma la informació és clau, i malauradament, la desinformació pot portar a la confusió i generar males interpretacions que acaben desvirtuant els efectes positius que ens poden aportar els nous coneixements.

Sandra Torrades. Naturòpata. LLic. en Biologia.

www.espaideterapiafloral.com

Article Publicat al Butlletí del Gremi d’Herbolaris de Catalunya

logo gremi

 Bibliografia específica

[1] Álvaro Naranjo T, Noguera-Salvá R, Fariñas Guerrero F. La matriz extracelular: Morfología, función y biotensegridad (parte I). Rev Esp Pat [revista internet].2009 noviembre 42(4):249-261

[2]nobelprize.org [internet]. The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1931. Nobel Media AB 2014 web.

[3] A. Brand R. Biographical Sketch. Otto Heinrich Warburg. Clin Orthop Relat Res [revista internet].2010 agosto 468:2831–2832.

 Bibliografia general

Dietas alcalinas, aclarando conceptos.  Disponible en: www.soycomocomo.es/reportajes/dietas-alcalinas-aclarando-conceptos.Consultat juny 2017.

Falsos mitos de la dieta alcalina. Hydrologos Valencia. Disponible en www.labioguia.es. Consultat juny 2017.