Moltes cultures i civilitzacions antigues ens parlen de l’ús de les aromes, tant per a rituals màgics, com per a tractaments de benestar, bellesa i salut. Però no va ser fins a l’any 1935 que René Maurice Gattefosé va introduir el concepte de l’Aromateràpia quan va descobrir, accidentalment en el seu laboratori, els beneficis de la lavanda. A partir d’aquí, va dedicar la resta de la seva vida a conèixer i descriure els beneficis i excel·lències dels olis essencials (OE).

Actualment l’Aromateràpia és una teràpia holística que promou el benestar i la salut a partir dels olis essencials obtinguts de fulles, flors, escorces i fruits del regne vegetal. Tot i que parlem d’olis essencials, en realitat són les essències volàtils que han estat extretes de la planta majoritàriament per destil·lació o corrent de vapor.

Els olis essencials presenten un gran ventall d’aplicacions, i la seva versatilitat fa que aportin beneficis físics, mentals i emocionals.

Característiques dels OE i adulteracions

Els OE són líquids, lleugers i no grassos,  amb una densitat generalment inferior a la de l’aigua (és a dir, no es dissolen en l’aigua), la majoria són incolors o lleugerament grocs, tot i que n’hi ha alguns de color intens com el blau de la camamilla. Són molt concentrats, i a l’hora molt volàtils, per això és important tenir-los oberts el menys temps possible, en un lloc que no els hi toqui la llum i a temperatura ambient ja que també són sensibles a radiacions ultraviolades, temperatures extremes i vibracions altes.

És important destacar que els OE no s’han d’ingerir ni aplicar directament ja que poden irritar la pell i les mucoses.

Els OE els poden adquirir en establiment d’herbodietètica i algunes farmàcies. Si volem que els OE tinguin qualitat terapèutica ens hem d’assegurar que estiguin envasats en ampolletes de vidre de color topazi i que estiguin correctament etiquetats amb la identificació botànica exacte (nom comú i nom científic), la part emprada de la planta (o.p.), especificitat bioquímica (quimiotip s.sb), tipus d’extracció (destil·lació vapor o espremuda); 100% pur, sense mescles ni manipulacions; registre de sanitat; i el preu també pot ser orientatiu.

Per saber si un OE està adulterat, en podem evocar una gota en un trosset de paper secant. Si l’aroma desapareix ràpidament és una adulteració i segurament l’han dissol en alcohol, quan la textura és oliosa i s’escampa, està diluït amb oli d’origen vegetal.

Formes d’ús

El OE s’utilitzen principalment per tres vies; inhalació directe, a través de la via olfactiva; diluïts en substàncies vehiculars a través de la pell;  i de forma oral sota prescripció i control mèdic.

La mucosa olfactòria detecta les partícules odoríferes dels OE, i a través de les fibres del nervi olfactori arriba la senyal al cervell fins al sistema límbic encarregat de les funcions vitals, i responsable de les nostres emocions bàsiques. Per tant, és una via capaç d’incidir directament en el nostre estat d’ànim i despertar determinats records.

Per a tractaments a través de les vies respiratòries el mercat ofereix un ampli ventall de possibilitats; vaporitzadors, difusors elèctrics, cèrcols per a bombetes elèctriques, etc. Es poden tractar tant afeccions físiques com emocionals depenent dels OE escollits.

Com que tenen una gran capacitat de penetració a través de la pell, s’absorbeixen ràpidament per els teixits subcutanis i entren directament a la circulació sanguínia, per tant, és poden utilitzar tan a nivell local com sistèmic.

Per a massatges i tractaments corporals o facials és millor barrejar-los en olis vegetals, cremes i gels. La proporció en què s’usen és del 0,5-1% per als tractaments facials i de 3-5% per als tractaments corporals.

També es poden utilitzar en banys relaxants, estimulants, antidepressius, cansament físic o mental, etc. La proporció seria unes 6-8 gotetes quan la banyera ja està plena. Banys de seient per a irritacions vaginals o genitals, s’afegeixen 4-6 gotes de OE en l’aigua del bidet. Y En compreses fredes o calentes: s’utilitzen per alleugerir el mal de cap, molèsties musculars, o irritacions de la pell. Es posen 10-15 gotes en un litre d’aigua i es mulla la compresa.

Fer una descripció de tots els usos terapèutics del OE és pràcticament impossible, en major o menor grau, podríem dir que a nivell físic tots tenen de forma general propietats antibiòtiques, antisèptiques, antivíriques i antiinflamatòries. A nivell emocional i mental tenen la capacitat de modificar l’ estat d’ànim, i a nivell molt més subtil poden actuar en el nostre cos energètic. En la següent taula es descriuen alguns OE amb les seves característiques principals i les indicacions. T’animes a provar-ho?

Taula de classificació per propietats d’una selecció d’OE

Sandra Torrades Oliva

LLda. en Biologia. Naturòpata.

Butlletí 171. Gremi d’Herbolaris de Catalunya. Set/oct 2016