Visita al Jardí de les Essenciès

El passat diumenge dia 6 de juny vam fer una visita en grup al Jardí de les Essències del Jordi Cañellas  (www.eljardidelesessencies.com) un lloc molt especial d’on surten les essènies amb les que treballo. Tots junts vam aprendre una mica més del llenguatge de les plantes!

Aquest cop ho vaig fer amb la meva família, el Pol, la Laura i la meva Mare i amb la meva Mestra la Rosa. Un plaer compaginar la meva passió amb la família! Sóc una afortunada!

Deixo aquí les algunes de les fotos que va fer el Pol.

Tres generacions

Tres generacions

La Rosa, que m'ha portat fins aquí

La Rosa, que m’ha portat fins aquí

jardi3jardi4jardi5jardi6jardi7

La vida és un equilibri dinàmic

logo gremi

T’has preguntat mai què és per a tu la salut? És l’absència de malaltia o malestar? Per definir-te com a malalt cal tenir una malaltia? És el diagnòstic el que determina la malaltia?

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans diu que la salut és “l’estat de l’organisme lliure de malalties, que exerceix normalment totes les seves funcions” Segons aquesta definició, si no tinc una malaltia, el meu cos ha d’exercir correctament les seves funcions, però està clar que no sempre és així.

Intentem veure-ho des de una altre perspectiva i entendre què és la malaltia. Segons el diccionari la malaltia és “l’alteració en l’estat del cos o d’algun òrgan que interromp o pertorba les funcions vitals, pertorbació de l’estat de salut”. Però que passa si jo tinc un malestar i no existeix un nom (un diagnòstic) per a “la meva malaltia”? Llavors els metges diuen que no estic malalt, que és “psicològic”, que són nervis o estrès.

La vida és un equilibri dinàmic

Des de la medicina natural es contemplen les persones de forma integral, en la seva salut i en la seva malaltia, amb un sentit de totalitat psíquica, física, individual i integrada en el seu medi, on totes les parts (no només els signes i símptomes físics) no tenen cap significat si no es valora el tot, la part física, la psíquica i tenint en compte, també, el què anomenem energia vital. Des de aquesta perspectiva no hi ha malalties, sinó malalts.

En aquests termes, la malaltia és la conseqüència d’un desequilibri del cos amb la finalitat de restaurar el seu propi ordre, dins d’un equilibri dinàmic, ja que la vida és un equilibri dinàmic, no és estàtica, encara que de vegades ens esforcem per demostrar el contrari. Per tant, podríem dir que no existeix un terme absolut de malaltia, durant la vida tots anem alternant èpoques de major o menor salut, que anomenem malaltia. Només els cossos que no tenen vida no pateixen la malaltia i no tenen la capacitat vital de reaccionar i recuperar la salut.

La salut és responsabilitat nostre

Hipòcrates, filòsof i metge de l’antiga Grècia, considerat el pare de la medicina, valorava la malaltia des de un punt de vista humà, naturalista, basant-se en l’observació clínica de tots els seus pacients. Defensava que hi havia una causa natural per a les malalties i proposava canvis en la dieta i l’estil de vida per recuperar-la.

Dels seus aforismes en deriven molts dels principis bàsics de la medicina natural com: Primum non nocere (en primer lloc cal no provocar més mal del que ja hi ha);Vis nature medicatrix (deixar actuar a la naturalesa, i afavorir la capacitat autocurativa de l’organisme); Que l’aliment sigui la teva medicina i la teva medicina el teu aliment; i d’entre tots els tractaments, escollir els menys agressius, generalment provinents de les substàncies naturals. Es tracta d’oferir a l’organisme el medi adequat perquè aquest pugui activar correctament els seus propis mecanismes per recuperar la salut.

La salut és natural en l’home des de el seu origen. Existeix en el nostre organisme una força vital que proporciona al cos la capacitat natural d’autorregular-se i curar-se, i és responsabilitat nostre la de conservar aquesta energia vital.

La malaltia és el fruit de transgredir aquestes lleis de la conservació natural de la salut, ja que la naturalesa tendeix a conservar-la. És el producte de l’acumulació de causes que porten al cos a desenvolupar un conjunt de símptomes i signes determinats. La malaltia és més aviat un procés, més que un estat, i la seva manifestació no és el principi sinó el final d’una desviació lenta del l’estat de salut natural.

La salut també depèn de la capacitat d’acceptació i adaptació al nostre entorn

En un estudi fet en la sanitat pública del Canadà van determinar que els principals factors implicats en la salut, són fonamentalment quatre; el primer i més important és l’estil de vida, el segon el medi ambient (i la contaminació), en tercer lloc la biologia humana (factors genètics) i per últim el sistema d’assistència sanitària.

Segons aquest estudi, el factor més determinant i influent en la nostra salut és el nostre “estil de vida”, els nostre hàbits. Viure en harmonia amb nosaltres mateixos i ser conseqüents amb la nostre verdadera essència i el nostre entorn; seguir una dieta saludable i equilibrada; no tenir hàbits tòxics; mantenir suficient contacte amb la naturalesa; aconseguir un equilibri entre el treball i el descans, la capacitat per relaxar-nos i eliminar l’estrès; fer exercici físic moderat; gaudir de relacions humanes, personals i familiar satisfactòries; tenir emocions equilibrades i pensament positius, són els factors que influencien més en la nostra salut. Preservar la salut depèn principalment de nosaltres, i no des de el control, sinó des de la capacitat d’acceptació i adaptació a l’entorn.

Sandra Torrades. Butlletí Gremi d’Herbolaris i Diatètica de Catalunya. 163 Mai/Jun 2015

Abril 2015