CANVIA LA TEVA MENT. Canvia la teva Vida

Aquí us deixo algunes propostes -que surten de forma recurrent a la consulta-

1. Accepta la responsabilitat al 100% Trobar i dedicar-te al que t’apassiona et correspon a tu. No és responsabilitat del govern, de la teva parella o de les teves circumstàncies. Si la teva vida no és com vols que sigui, és a les teves mans fer el necessari per canviar-la.

2. Fes-te les preguntes correctes Posa atenció al teu diàleg intern i oblida’t de preguntes que no et serveixen per a res (per què la meva vida és un fàstic?). Comença a qüestionar-te poderosament: què he après ? què pot funcionar? en quina persona he de convertir-me per aconseguir els meus somnis?

3. L’èxit deixa pistes. Aprèn dels que han aconseguit el que vols aconseguir. Hi ha molta informació en llibres, gravacions i el mateix Internet, sobre persones que han aconseguit dedicar-se al que els apassiona, i han sabut convertir-lo en un negoci. No envegis a aquestes persones, admíralas pel que poden ensenyar-te.

4. Medita. Dedica almenys 15 minuts cada dia a qualsevol tipus de meditació. Els beneficis són molts i molt grans, però principalment t’ajudarà a tenir un estat mental òptim per assolir els teus objectius.

5. Apaga la televisió. Encara que em diguis que només veus Discovery Channel i programes positius o educatius, sens dubte pots utilitzar aquest temps per llegir, créixer, impulsar el teu negoci, o millor encara, fer el que t’apassiona.

6. Centra’t en el que tens, no en el que et falta. Donar-li la teva atenció a tot el que no tens, és pensar en escassetat i limitacions. Compte i agraeix el que has aconseguit i el que tens a les mans i tindràs una consciència d’abundància i creixement, que són bàsiques per a generar ingressos amb la teva passió.

Resum extret de 100 Tips para convertir Tu Passión en Tu Negocio. E-book. Marco Ayuso.

Les Flors de Bach no són Ciència

ELS TERAPEUTES FLORALS NO FEM CIÈNCIA, promovem la consciència que és, com sabem, una instància científicament indemostrable.
És més, la nostra actitud sanadora no s’ensenya a les universitats, perquè allà el que es fa és ciència i teoria, per cert, moltes interessantíssimes. La presència necessària per contagiar el despertar s’aprèn en el recorregut personal introspectiu. Nosaltres fem una feina artesanal.

FB_IMG_1484143518464
Pel que fa a l’art de la Teràpia Floral Integrativa s’aprèn en el context d’una experiència transformadora, vivencial i compromesa amb l’evolució de la consciència i el despertar personal. La nostra formació teòrica millora notablement la pràctica professional, però no la fa científica.
Els Terapeutes florals no fem ciència, el doctor Bach  ens va deixar escrit «Lliure de ciència i lliure de teoria» i  més tard va renunciar a la medicina i a la ciència.
Continuo donant voltes a l’acarnissament d’alguns col.lectius que ens consideren una «pseudociència», però qui diu que som una ciència? Llavors, tampoc som una pseudociència!
Adaptació d’una reflexió de Susana Veilati

Sandra Torrades Oliva
Naturòpata. Llicenciada en Biologia

Quan el Jo compren la veritat​

Algunes persones creuen que la seva felicitat va de  fora a dins. Molts altres s’han adonat que la felicitat és un < treball interior >. Han tingut la visió interna que la felicitat sorgeix de dins, de la nostra consciència, de dins a fora.

FB_IMG_1484134472012

Potser creus encara que són els altres els que et fan enfadar. D’altres han comprès que no hi ha ningú que et  faci enfadar, que nosaltres vam crear cada reacció / resposta, i que, per tant, som nosaltres els seus únics responsables en comprendre aquesta veritat i recuperar la capacitat de triar els propis sentiments associats a ella, han canviat la seva manera de relacionar-se amb els altres i de viure la vida.

La majoria de persones aprenen a creure que l’amor s’adquireix, i avancen a la recerca de l’amor en la vida. No obstant això, hi ha qui ha comprès que l’amor és el que som quan alliberem el nostre jo sense reserves, per tant, no hi ha necessitat de buscar l’amor enlloc, ja és aquí!

Quan el jo comprèn, provoca un canvi de percepció que, al seu torn, modifica els pensaments i accions. Llavors, cada un d’aquests episodis de comprensió té el poder de canviar el nostre estat de l’ésser, i en conseqüència té el poder de curar l’ànima, la qual cosa significa eliminar els molts tipus de malaltia que habitualment creem i sentim en la nostra consciència.

 

Extracte del Llibre:  El sistema inmunitario del alma.
Cómo liberar tu ser de todo tipo de enfermedades
Ed. GAVISUS
Mike George

La Salut en la Medicina Natural

La  Salut en la Medicina Natural

T’has preguntat mai què és per a tu la salut? És l’absència de malaltia o malestar? Per definir-te com a malalt cal tenir una malaltia? És el diagnòstic el que determina la malaltia?

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans diu que la salut és “l’estat de l’organisme lliure de malalties, que exerceix normalment totes les seves funcions” Segons aquesta definició, si no tinc una malaltia, el meu cos ha d’exercir correctament les seves funcions, però està clar que no sempre és així!

Intentem veure-ho des de una altre perspectiva i entendre què és la malaltia. Segons el diccionari la malaltia és  “l’alteració en l’estat del cos o d’algun òrgan que interromp o pertorba les funcions vitals, pertorbació de l’estat de salut”. Però que passa si jo tinc un malestar i no existeix un nom (un diagnòstic) per a “la meva malaltia”? Llavors els metges diuen que no estic malalt, que és “psicològic”, que són nervis o estrès.

La vida és un equilibri dinàmic

stone-315465_1280

Des de la medicina natural es contemplen les persones de forma integral, en la seva salut i en la seva malaltia, amb un sentit de totalitat psíquica, física, individual i integrada en el seu medi, on totes les parts (no només els signes i símptomes físics) no tenen cap significat si no es valora el tot, la part física, la psíquica i tenint en compte, també, el què anomenem energia vital. Des de aquesta perspectiva no hi ha malalties, sinó malalts.

En aquests termes, la malaltia és la conseqüència d’un desequilibri del cos amb la finalitat de restaurar el seu propi ordre, dins d’un equilibri dinàmic, ja que la vida és un equilibri dinàmic, no és estàtica, encara que de vegades ens esforcem per demostrar el contrari. Per tant, podríem dir que no existeix un terme absolut de malaltia,  durant la vida tots anem alternant èpoques de major o menor salut, que anomenem malaltia. Només els cossos que no tenen vida no pateixen la malaltia i no tenen la capacitat vital de reaccionar i recuperar la salut.

La salut és responsabilitat nostre

Hipòcrates, filòsof i metge de l’antiga Grècia, considerat el pare de la medicina, valorava la malaltia des de un punt de vista humà, naturalista, basant-se en l’observació clínica de tots els seus pacients. Defensava que hi havia una causa natural per a les malalties i proposava canvis en la dieta i l’estil de vida per recuperar-la.

Dels seus aforismes en deriven molts dels principis bàsics de la medicina natural com: Primum non nocere (en primer lloc cal no provocar més mal del que ja hi ha);Vis nature medicatrix (deixar actuar a la naturalesa, i afavorir la capacitat autocurativa de l’organisme); Que l’aliment sigui la teva medicina i la teva medicina el teu aliment; i d’entre tots els tractaments, escollir els menys agressius, generalment provinents de les substàncies naturals. Es tracta d’oferir a l’organisme el medi adequat perquè aquest pugui activar correctament els seus propis mecanismes per recuperar la salut.

La salut és natural en l’home des de el seu origen. Existeix en el nostre organisme una força vital que proporciona al cos la capacitat natural d’autorregular-se i curar-se, i és responsabilitat nostre la de conservar aquesta energia vital.

La malaltia és el fruit de transgredir aquestes lleis de la conservació natural de la salut, ja que la naturalesa tendeix a conservar-la. És el producte de l’acumulació de causes que porten al cos a desenvolupar un conjunt de símptomes i signes determinats. La malaltia és més aviat un procés, més que un estat, i la seva manifestació no és el principi sinó el final d’una desviació lenta del l’estat de salut natural.

La salut també depèn de la capacitat d’acceptació i adaptació al nostre entorn

En un estudi fet en la sanitat pública del Canadà van determinar que els principals factors implicats en la salut, són fonamentalment quatre; el primer i més important és l’estil de vida, el segon el medi ambient (i la contaminació), en tercer lloc la biologia humana (factors genètics) i per últim el sistema d’assistència sanitària.

Segons aquest estudi, el factor més determinant i influent en la nostra salut és el nostre “estil de vida”, els nostre hàbits. Viure en harmonia amb nosaltres mateixos i ser conseqüents amb la nostre verdadera essència i el nostre entorn; seguir una dieta saludable i equilibrada; no tenir hàbits tòxics; mantenir suficient contacte amb la naturalesa; aconseguir un equilibri entre el treball i el descans, la capacitat per relaxar-nos i eliminar l’estrès; fer exercici físic moderat; gaudir de relacions humanes, personals i familiar satisfactòries; tenir emocions equilibrades i pensament positius, són els factors que influencien més en la nostra salut. Preservar la salut depèn principalment de nosaltres, i no des de el control, sinó des de la capacitat d’acceptació i adaptació a l’entorn.

Sandra Torrades

Naturopata. Llicenciada en Biologia

Telf. 606 676 154

Abril 2015

 

Bibliografia:

  • Apunts Diatètica i Nutrició (Bases de la Terapèutica). Gremi d’Herbolaris de Catalunya. Professor: J Koldo. Barcelona, curs 2014-2015
  • De lo Físico a lo Sutil. I Nogés. Ed. El Siguientepaso. España, 2009
  • Hipócrates Aforismos. La esencia de la doctrina hipocrática. Ed. Obelisco, Barcelona 2002.

 

Naturopatia, un pont entre la Salut i la Conciència

La ment, amb els seus pensaments, és dirigida per les emocions. Cada una de les emocions deriva de l’acumulació de milers de pensaments. Com que la majoria de les persones suprimeixen o ignoren les seves emocions durant tota la vida, aquesta energia reprimida s’acumula i busca la manera d’expressar-se a través de trastorns psicosomàtics, trastorns corporals, malalties emocionals o trastorns de conducta desordenats. Les emocions acumulades bloquegen el creixement espiritual i la consciència, així com l’èxit en moltes de les àrees de la vida. Dr. D.R. Hawkins.

La Naturopatia és un conjunt de tècniques i tractaments suaus que activen el poder intern de l’organisme per recuperar i mantenir la salut.

Des de la Naturopatia contemplem les persones de forma integral, en la seva salut i en la seva malaltia, amb un sentit de totalitat psíquica, física, emocional, espiritual, individual i integrada en el seu medi, on les parts (no només els signes i símptomes físics) no tenen cap significat si no es valora el tot.

Entenem la malaltia i la salut com:

  • No existeix un terme absolut de malaltia, durant la vida tots anem alternant èpoques de major o menor salut que anomenem malaltia.
  • La malaltia és un procés, més que un estat, i la seva manifestació no és el principi sinó el final d’una desviació lenta de l’estat de salut natural.
  • La salut és responsabilitat nostre. Existeix en el nostre organisme una força vital que proporciona al cos la capacitat natural d’autoregular-se i curar-se, i és responsabilitat nostre la de conservar aquesta energia vital.
  • La salut depèn de la capacitat d’acceptació i adaptació al nostre entorn.

thermometer-1539191_1280

Beneficis de la Naturopatia

La Naturopatia ajuda a les persones sanes a mantenir la salut i a les que pateixen un procés de malaltia a recuperar el seu estat vital.

naturopatia

La consulta amb un Naturòpata/ Tractaments

En la primera visita es realitza una anamnesis completa on s’avalua el motiu principal de la consulta, es revisen els hàbits de vida, entorn laboral/familiar,  antecedents personals/familiars,  i es realitza una avaluació de l’estat emocional, avaluació de l’iris i exploració reflexològica.

L’anàlisi de l’iris permet avaluar la constitució del cos, debilitats, fortaleses i nivells de salut. També permet identificar irritacions, lesions o degeneracions de teixits i òrgans, així com l’acumulació de tòxics.

Per altre banda,  l’exploració a través dels punts reflexes del peu permet identificar òrgans i teixits que poden patir algun tipus d’afectació.

L’avaluació completa ens permet establir el tractament més adequat per a cada persona.

Avaluació Naturopàtica

  • Anamnesis Naturopàtica
  • Iridologia
  • Reflexologia podal

Naturopatia Herbodietètica

  • Dietètica i Nutrició
  • Suplementació Ortomolecular
  • Fitoterapaia

Naturopatia Manual

  • Reflexologia Podal + Aromateràpia

Naturopatia Funcional

  • Oligoterapia

Naturopatia Energètica

  • Teràpia Floral del Dr. Bach
  • Aromaterapia

La Naturopatia és compatible i complementaria a la medicina al·lopàtica (convencional), és important conèixer els tractaments actual i previs en el cas que hi hagi un diagnòstic mèdic.

Sandra Torrades

Naturòpata. Llicenciada en Biologia.

Com et poden ajudar les Flors de Bach

COM ET PODEN AJUDAR LES FLORS DE BACH?

Article publicat a la Revista del Gremi d’Herbolaris de Catalunya. Desembre 2016.

Parla de Flors de Bach és parlar d’emocions, i tenint en compte que les persones tenim un cos físic, un cos etèric (cos vital), un cos emocional i un cos mental, les essències florals son una eina terapèutica que ens permet resoldre conflictes emocionals i en conseqüència millorar el nostre estat energètic, mental i físic.

Amb les Flors de Bach podem aprendre a reconèixer aquells mecanismes mentals i emocionals que impedeixen que ens puguem desenvolupar d’acord a les pròpies “necessitats reals” i autèntiques.

Actuen a tres nivells; ajuden a prendre consciència de les emocions sufocades que s’expressen com a símptomes; ajuden a posar paraules als silencis d’aquestes emocions sufocades; i impulsen a les persones a transformar la seva actitud vital.

<<Les Flors de Bach en ajuden a reconèixer les pròpies emocions>>

Avui dia sabem que els pensaments s’arxiven en el banc de la memòria, en la ment, i els sistema d’arxiu es basa en les emocions. És a dir, s’arxiven d’acord al tò dels sentiments associats als pensaments i no pas als fets en sí. Per tant, existeix una base científica que afirma que l’autoconsciència s’incrementa més ràpidament observant els sentiments que no pas els pensaments, ja que milers de pensaments poden estar afectats per un sol sentiment associat (Dejar ir. Dr. David R. Hawkins).

Partint d’aquesta idea, les Flors de Bach ens ajuden a posar nom a aquestes emocions, i a reconèixer els pensaments associats, a partir d’aquí, podem alliberar els sentiments evitant que s’estanquin en el cos físic i energètic i que en conseqüència poden donar lloc a manifestacions físiques que no desitgem.

D’entrada el procés pot sembla molt complexa, però es tracta simplement d’aprendre a reconèixer el què sentim. Si som capaços reconèixer les emocions, podrem comprendre quins són els pensaments i creences que ens mouen i que ens porten a prendre decisions inconscients que no estan d’acord amb la nostra essència real.

<<Les Flors de Bach són patrons energètics>>

El Dr. David R. Hawkins, en el llibre “Dejar Ir”, en base a un excel·lent treball pisco-emocional junt amb la kinesiologia, descriu l’escala de les emocions que va des de les emocions de vibració més alta (com la pau, l’alegria, l’amor i la raó) fins les de vibració més baixa (la vergonya, la culpa i l’apatia).

Les Essències de Flors de Bach, a igual que les emocions, són patrons energètics que ens ajuden a transitar entre les emocions de vibració més baixa a d’altres de vibració més alta, amb la finalitat de sentir-nos millor, més equilibrats i més harmònics.

<<Les Flors de Bach ens ajuden a fer una mirada cap a l’interior per poder entendre el què està passant en l’exterior>>

Per comprendre profundament com actuen les Flors de Bach, és important conèixer la Bibliografia del Dr. Bach. El seu llibre més destacat porta per títol “Cúrese Usted Mismo”.

Per aquest metge la malaltia és un conflicte entre la nostra ànima i l’ego, entenent com a ànima el sentit profund de la nostre existència i l’ego com els interessos de la nostra personalitat, condicionat per les nostres creences. El conflicte entre aquestes dues orientacions (ànima-ego) es produeix quan hi ha una lluita entre la voluntat de transformació i la voluntat de conservació, és a dir, quan alguna cosa des de l’interior ens mou cap a fer un canvi, mentre que la nostra ment es resisteix.

Les emocions actuen com un semàfor, les emocions de vibració més baixa serien un semàfor vermell que ens indiquen que alguna cosa (en el nostre interior) no està bé. Les Flors de Bach ens ajuden a fer una mirada cap a l’interior per poder entendre el què està passant en l’exterior, perquè el canvi real no es fa a fora sinó des de dins.

Així per exemple, la flor Agrimony ens ajuda a transitar de la inquietud a la pau, Centaury de la debilitat a la fortalesa, Scleranthus de la indecisió a la fermesa o Rock Rose de la por al valor. Transformant les emocions de vibració més baixa a d’altres de vibració més altes adquirim les eines necessàries per assolir la pròpia llibertat, per no sentir-nos condicionats per les circumstàncies i poder desenvolupar-nos a la vida amb tot el nostre potencial.

Per el Dr. Bach no hi havia res accidental, i l’origen de la malaltia no era “material”, veia la malaltia, no com un mal a suprimir, sinó com a un benefici a comprendre, ja que la malaltia és la conseqüència d’un conflicte, un conflicte entre els factors personals i trans-personals.

El nivell d’actuació de les Flors de Bach pot ser molt ampli, cadascú pot decidir fins a on vol resoldre els seus propis “conflictes”, siguin del nivell que siguin. Aquí fem una breu descripció d’algunes de les situacions en que les Flors de Bach et poden ajuda

  • Símptomes físics o emocionals que t’inquieten i dificulten la teva vida; pors, ansietat, nerviosisme, inseguretat, insomni, tristesa, fòbies, soledat, angoixa, ràbia, culpa, estres i depressió.
  • Cansament físic sense motiu aparent. Esgotament. Estats de recuperació després d’una llarga malaltia.
  • Assumptes personals, familiars o laborals que et preocupen i no saps com gestionar.
  • Moments de canvi vital com l’adolescència, l’embaràs (part i postpart), la menopausa i la vellesa.
  • Traumes o fets del passat que encara et ressonen i que limiten la teva vida.
  • Situacions traumàtiques presents, com la mort de persones properes, separacions, malalties pròpies o d’altres persones que estimes.
  • Desànim. Sensació de buit existencial. Falta de sentit a la vida.

Sandra Torrades. Naturopata. Llicenciada en Biologia.

 

 

El cos parla quan les emocions s’ignoren

EL COS PARLA QUAN LES EMOCIONS S’IGNOREN

Autor: Eduardo H. Grecco

La importancia de saber leer sus mensajes y tratarlos con esencias florales.

El cuerpo humano no sólo es biología, sino que, también, es un hecho psíquico: emociones, símbolos, espiritualidad. William Blake solía comentar que el cuerpo es la parte del alma que perciben los sentidos, para aludir al hecho de que somos una unidad integral imposible de separar. Sentimos, vivimos, experimentamos, como unidad.

Estas reflexiones no son nuevas, pero han resurgido en la modernidad como resultado del olvido del cuerpo como una estructura significante. Durante siglos el cuerpo había sido reducido a una cosa entre otras cosas.

Tal vez haya sido el Psicoanálisis quien dio el primer paso, pero, desde su palabra fundadora hasta la idea de que el cuerpo es el escenario simbólico donde se dramatiza el trabajo del alma, han pasado muchas cosas. Es indudable que, por esta vía surgió un trabajo sobre el cuerpo, que desarrolla una visión sobre el cuerpo que trasciende lo biológico. Se trata de ver el cuerpo como algo vivo, con lenguaje e historia.

Esta es la enseñanza que retoma Alexander Lowen. A lo largo de los años vemos que hay muchas personas que trabajan sobre el cuerpo buscando vivencias, pero son pocos los que abordan la lectura del mismo.

El cuerpo tiene una geografía emocional y desde su arquitectura (forma) hasta su dinámica (función) esta topología está marcada por los afectos. Ellos son, desde la filogenia hasta la ontogenia, los que tallan el cuerpo.

Pero, ¿qué es una emoción? Hasta hoy en día se parte del viejo concepto de los griegos y se le compara con la alimentación. A través de la alimentación, la comida que se ingiere pasa por un proceso de transformación, mediante el cual, durante las operaciones digestivas, el cuerpo va extrayendo nutrientes. Sin embargo, siempre habrá alimentos que no se asimilen o que no se puedan tomar o que francamente intoxican y dañan. Esos alimentos, entonces, no nutren pero quedan allí, dejan un resto que ni se incorpora ni se suelta. Y así como una manzana puede nutrir al cuerpo, del mismo modo hay situaciones que nutren y que pasan igualmente por un proceso de transformación, psíquico en este caso, y se convierten en experiencias.

No obstante, igual que en lo digestivo hay sucesos que no se viven y, por ende, no se aprende de ellos. Entonces, esos sucesos, no se transforman en experiencias. Esos mismos sucesos, que no fueron transformados porque no se vivieron, y de los cuales el individuo no aprendió, se convierten en una prisión en la cual la persona queda atrapada y que la condena a la repetición. Así, lo que se repite es lo que no se vivió y si se quiere dejarlo atrás el camino consiste en vivir lo no vivido. La experiencia nos da saber. Los sucesos no transformados no nutren y lo que quedó por vivir es lo que se llama emoción. De allí que las emociones reclaman ser vividas y si un cuerpo presenta un síntoma es una señal que hay una emoción que no fue vivida. Los síntomas son monumentos que conmemoran afectos suprimidos e impedidos de expresarse.

Así, con saber qué síntoma una persona tiene y en dónde aparece en el cuerpo, es posible saber qué emoción no fue vivida. Y eso es así porque existe una relación entre emociones y partes del cuerpo. De este modo, al estudiar la geografía corporal desde esta perspectiva se puede deducir cuáles emociones están retenidas, no vividas.

Los afectos no expresados retornan como afección, pero no retornan en cualquier lugar sino que la geografía corporal impone ciertas condiciones de expresión a los afectos. Cada tipo de emoción se liga a órganos, vísceras, partes del cuerpo determinadas. Un ejemplo: al nacer nos separan de la placenta y esto representa nuestra primera pérdida. El corte del cordón umbilical obliga a respirar pulmonarmente. El bebé descubre los pulmones a partir de una pérdida y esto explica la razón de que los pulmones se vinculan con la tristeza.

Nuestro sistema corporal, con su forma, se constituye a través de lo que se aprende en los vínculos de la vida. Así la respiración enseña el vínculo del tomar y dar. También, las constelaciones familiares se ven representadas en los diferentes órganos, glándulas y vísceras. De modo que, sabiendo dónde está el problema y su naturaleza, no sólo se sabrá las emociones que ese síntoma expresa sino, además, con quién se tiene un conflicto. Es decir, resolviendo el conflicto con la persona que el órgano enfermo representa, el paciente mejora. O viceversa, trabajar sobre el órgano y esto a su vez se ve reflejado en su vínculo con la persona. Este tipo de relaciones cuerpo y familia es individual, pero el principio de lectura es universal.

Todo lo que a la persona le ha ocurrido en su vida se va grabando en su cuerpo. Así que el cuerpo también es memoria. Y como memoria tiene una forma curiosa de recordar las situaciones conflictivas o traumáticas: los síntomas.

El cuerpo no olvida, aunque la mente lo haga y la conciencia lo calle. Posturas, formas, síntomas del cuerpo, hacen visible lo silenciado y no recordado para quien lo sepa leer. De esta manera, el cuerpo va narrando la historia de la persona, del mismo modo que la enfermedad, que también es narración. Y si se une la narración del paciente con la lectura del cuerpo, el resultado que se logra es una visión holística de su padecer y desnuda los puntos ciegos que el Yo del paciente ignora y que, por lo tanto no puede narrar. Y la mayoría de las cosas que suceden, acontece en el cuerpo a espaldas de la conciencia.

Ahora bien, si además de estas lecturas disponemos de herramientas, como las esencias florales, que convocan emociones sofocadas ancladas en el cuerpo, hechas síntomas, nos encontramos no sólo con un dispositivo diagnóstico sino, además, con un fuerte complemento terapéutico para nuestro trabajo clínico. ¿Qué más se puede pedir?

Tomado de: Revista Tú Mismo, España

http://www.laredfloral.com/inicio/el-cuerpo-habla

 

Xerrada: La Farmaciola de Flors de Bach

Xerrada: La Farmaciola de Flors de Bach

Lloc; El Til.ler de les Corts (Barcelona); Data;  Dissabte 6 de Febrer de 2016; hora 10,30h

http://eltiller.com

Desànim? Tristesa? Incertesa? Tensions personals i/o professionals? Exàmens? Nerviosisme? Pors? Angoixa? Estrès? Falta d’autoestima? Esgotament físic i/o psíquic? Insomni?

Les Flors de Bach harmonitzen i equilibren el cos i la ment. És un sistema de curació molt complet dirigit fonamentalment a recuperar l’harmonia interior i modificar la nostra actitud emocional amb la finalitat de restablir la salut.

  • No tenen contraindicacions
  • No tenen efectes secundaris adversos
  • Són compatibles amb qualsevol altre tractament
  • Tenen un efecte holísitc
  • Actúen a nivell energètic-vibracional (cos emocional)
  • Són totalment segures

Amb les Flors de Bach pots aconseguir una actitud positiva i alegre davant la vida, pots aconseguir la tranquil·litat i la certesa interior, pots recuperar la calma i la serenitat, pots afrontar les pors amb calma i seguretat, pots relaxar-te de forma natural, pots aconseguir l’equilibri entre el donar i rebre, pots recuperar l’energia de forma ràpida i natural.

Vine a conèixer les Flors de Bach i t’explicarem com prepara la teva Farmaciola de Flors!

T’esperem el dissabte 12 d’octubre al Til.ler de les Corts a les 10,30h!

Quan les emocions generen milers de pensaments

«La ment, amb els seus pensaments, es dirigida per els sentiments. Cada un dels sentiments deriva en l’acumulació de milers de pensaments. Com que la majoria de persones suprimeixen i ignoren les seves emocions durant tota la vida, aquesta energia reprimida s’acumula i busca expresar-se a través de diferents trastorns psicosomàtics, trastorns corporals, malalties emocionals o conductes desordenades en les relacions interpersonals. Les emocions acumulades bloquegen el creixement espiritual i la consciència, així com l’èxit en moltes  de les àrees de la vida»

Referència: Dejar Ir. Dr. D. R. Hawkins. El Grano de Mostaza. 2014

Quan els Miracles formen part de la teva/meva Realitat

No son Casualitats! Són Miracles!
Ahir vaig ser plenament conscient per primera vegada que els Miracles formen part de la meva realitat i el millor de tot es que s’extenen més enllà i que arriben a tots aquells que m’envolten! Que vingui l’Àngels i et digui que està embarassada després d’ un treball profund amb les Flors de Bach quan els metges li havien donat poques esperances…definitivament això és un Miracle!!!!! I no! No és casualitat! És el resultat d’un treball profund en el que ens hem desprès de molts bloquejos, on hem plorat, on hem deixat anar sentiments negatius, i fins i tot hem desfet alguns llaços karmatics. Tot aquest treball ha permès deixar sortir la nostra naturalesa divina, connectar amb aquest espai il·limitat que tots compartim i on tot és possible!
Em sento plenament feliç i privilegiada de poder acompanyar aquest processos tant tant enriquidors! Gràcies! Gràcies! Gràcies!